Sobre el matrimoni homosexual i les parelles de fet.

No ens hem trastornat. Quan sembla que tota la societat està abandonant la "institució" del matrimoni els gais i les lesbianes reivindiquen el seu dret a establir parelles, a casar-se. Fa poc de temps era el parlament valencià el que aprobava una norma, la Llei d'unions de fet, que pretén reconéixer, des de les reduïdes competències que té la Generalitat Valenciana, la situació de fet que viuen moltes parelles de persones, del mateix sexe o de diferent sexe que han decidit conviure o que, ara per ara, no poden fer una altra cosa que acollir-se a aquest contracte legal per a regular la seua relació afectiva (i, per què no dir-ho, material).

Es necessari aclarir que, sense que servisca de precedent, estarem d'acord amb els bisbes quan afirmen que matrimoni i parelles de fet són coses distintes. El matrimoni és un contracte màxim de regulació de la convivència (tal vegada massa màxim i massa estricte, pot ser per la influència catòlica a Espanya que va traslladar el sacrament religiós a l'ordenament civil sense fer valdre les diferències que hauria sigut desitjable en un Estat laïc). Les parelles o unions de fet són una figura legal que respon a un grau menor de drets i també d'obligacions que lliurement assumeixen els seus membres. Ara per ara gais i lesbianes poden acollir-se només a una de les dues figures legals i no en tot el territori de l'Estat. Partim, doncs, d'una evident premissa de desigualtat.

Històricament, i en Occident, la parella heterosexual clàssica, expressada en la fórmula de matrimoni civil, ha estat el fonament de la família, alhora unitat bàsica de socialització (i de consum, i de reprodució de valors... i tantes altres dinàmiques socials del nostre sistema de vida). Per tant podríem plantejar-nos una qüestió: és la reivindicació del matrimoni que fa el moviment gai-lèsbic una petició conservadora? La provocació està servida.

Hi ha diversos vessants del problema que cal contemplar.

D'una banda està el reconeixement de les situacions de fet que ja fan tremolar el concepte clàssic de família. D'aquestes realitats es deriva la necessitat d'atorgar protecció des dels poders públics a unes unitats familiars, les que han creat, des de la seua afectivitat, gais i lesbianes, amb les seues respectives parelles, amb els seus respectius fills i filles (recordem que les lesbianes i els gais poden tindre fills, biològicament o adoptant-ne individualment). Cal apuntar ací que la hipocresia dels sectors conservadors és tan gran que nega el dret a la polèmica adopció en parella (perjudicant clarament els xiquets i xiquetes) i permet l'adopció individual.

Una altra perspectiva és la posada en qüestió que suposa acceptar que el concepte de família no s'esgota en el matrimoni heterosexual. I són famílies les parelles de fet, les parelles lliures, heterosexuals i homosexuals, les famílies monoparentals i qualsevol altra fórmula de convivència afectiva que es puga construir entre persones... La pressió social, el rebuig que ha patit l'homosexualitat ens ha obligat a crear noves famílies fonamentades en l'elecció i l'afecte i no en la cosanguinitat i l'obligació, element bàsic de la família judeo-cristiana. També aquest element ens obliga a pensar que la nostra reivindicació de reconeixement com a famílies desborda l'estereotip establert per alguns.

La petició del matrimoni civil, com les conquestes parcials i limitades que suposen les lleis autonòmiques de parelles de fet fins ara aprovades, va en aquest sentit lligada a un concepte nou de família en el qual la consanguinitat perd pes a favor d'una família democràtica clarament enfrontada als esquemes heterosexistes, patriarcals i masclistes encara dominants.

Però no és sol una necessitat sociològica com a famílies, des del punt de vista legal i social, per a gais i lesbianes és un pas necessari, que no suficient, per a arribar a l'eliminació de qualsevol discriminació legal. Hui en dia mantindre l'impediment a accedir al matrimoni és una discriminació evident (així ho ha manifestat reiteradament el Parlament Europeu que ha instat els Estats membres de la Unió a resoldre ja aquesta situació). I no tenim cap obsessió per arribar a cap altar; és que amb el matrimoni vénen molts altres drets que ara per ara se'ns neguen des de la dreta governant: dret a una pensió de viudetat, a tindre la cobertura de la seguretat social de la nostra parella, a pagar impostos conjuntament, a heretar igual que les parelles heterosexuals, a adoptar com a parella els nostres fills i filles... Tot això ve amb el matrimoni. I apuntàvem que tot allò no serà suficient perquè sabem que l'homofòbia no s'acaba amb una llei ni per decret. I aquest si que és el nostre objectiu real: aconseguir una societat respectuosa amb la diferència sexual. Les lleis, no obstant, han de donar exemple i, com a mínim, no han de facilitar coartades per que es mantinga l'estigmatització silenciosa o violenta que la societat ens fa patir.

Caldrà mesures actives, des dels governs, des de la societat civil, per a educar, per a mentalitzar homes i dones, a joves i grans de la necessitat de respectar a aquells que són diferents, per a acceptar la diversitat... sols d'aquesta manera s'erradicarà l'homofòbia i tindrem una societat de persones més lliures. Les lleis són un primer pas, però no l'únic. Ho sabem. En eixa línia les lleis autonòmiques, aprovades o per aprovar, de parelles de fet estan obrint una escletxa que suposa confusió legal, debat social (molt per damunt d'allò escrit i el cas valencià és un bon exemple d'allò) i xicotets avanços que col·lisionen amb la mancança de competències civils o fiscals que són exclusives de l'Estat (llevat de la llei de Navarra que, amb importants competències pel seu dret foral i fiscal ha pogut anar més lluny).

En qualsevol cas, malgrat l'oposició de la jerarquia de l'Església catòlica, malgrat els més reaccionaris, malgrat les agressions que patim i patirem a mesura que guanyem en visibilitat... hui ens trobem en millors condicions per a assolir eixa igualtat jurídica, inevitable d'altra banda, que és un pas més en el camí de la lluita contra la homofòbia i a favor del respecte social per a gais i lesbianes.

Ximo Cádiz i Ródenas Coordinador del Col·lectiu Lambda de Lesbianes i Gais.