GRUP UNIVERSITARI
informaci general
activitats del grup
seccions
arxiu
grup universitari

VIDEOFRUM

Homosexualitat a l'Alemanya nazi
dimarts 10 de desembre a les 18 hores al Sal d'Actes de la Facultat de Geografia i Histria al Campus de Blasco Ibez

       Per a commemorar el Dia Mundial dels Drets Humans hem programat la projecci del documental "Paragraph 175", dels directors de El celuloide oculto, el qual es va presentar, entre d'altres, al Festival de Cinema Lsbic, Gai i Transsexual de Barcelona de l'any 2000. Sobre aquest es podia llegir al diari Avui la segent notcia:

Un documental recull el genocidi nazi contra els homosexuals
Redacci
BARCELONA

El Festival de Cinema Gai i Lsbic de Barcelona va presentar ahir 'Paragraph 175', signat per Rob Epstein i Jeffrey Friedman.  

El documental vol donar a conixer la repressi que van patir els homosexuals durant el rgim nazi, recollint el testimoni dels pocs supervivents que queden. Els nord-americans Epstein i Friedman van guanyar el 1990 l'Oscar al millor documental per Common Threads, alhora que tamb sn autors d'El celuloide oculto, una investigaci sobre la presncia de l'homosexualitat al cinema de Hollywood.
La seva nova obra s'inicia amb un recordatori de l'ambient de llibertat sexual que existia al Berln dels anys 20, abans de l'arribada de Hitler al poder el 1933. La narraci deriva desprs cap als primers anys del rgim nazi i el desenvolupament posterior de la Segona Guerra Mundial. Durant el nazisme van ser arrestats uns 100.000 homosexuals, dels quals 15.000 van acabar en camps de concentraci i 35.000 a presons diverses. D'entre els que van anar a parar als camps d'extermini, en van ser assassinats uns 10.000, mentre que uns 5.000 van sobreviure. Avui en dia ja queden pocs testimonis d'aquesta barbrie, per la qual cosa Epstein i Friedmann van decidir realitzar el seu film. La investigaci els va dur a Alemanya, Frana i Gran Bretanya, per es van trobar amb dificultats perqu algunes de les persones contactades han hagut d'amagar durant molts anys aquesta part trgica de la seva existncia. Un va rebutjar ser entrevistat perqu avui en dia encara t por, mentre que d'altres van acceptar a desgrat pel trauma que els suposava reviure el passat. Tamb n'hi va haver, per, que es van afegir amb gust al projecte, ja que van pensar que la pellcula els ajudaria en les seves reivindicacions davant el govern alemany, que encara no els ha compensat com a altres vctimes del genocida rgim hitleri. La projecci del film a diversos festivals alemanys va servir, almenys, perqu Els Verds tornesssin a dur la qesti al Parlament alemany.
En els orgens del projecte hi ha l'actor britnic Rupert Everett, que exerceix funcions de narrador en el documental. Ell va ser qui va engegar, amb la recerca de supervivents, les investigacions i es va posar en contacte amb els realitzadors davant l'escassetat del material filmat que ha generat el tema. Presents els dos realitzadors a Barcelona per a la presentaci del film, Friedman va dir que ning ha tractat l'assumpte a fons, recordant que la repressi de l'homosexualitat no va acabar amb els camps de concentraci, ja que les lleis que la castigaven van seguir vigents fins als anys 60.

       A la pgina de l'associaci de la Universitat Autnoma de Barcelona Joves per l'alliberament lesbi i gai llegim la segent fitxa tcnica i comentari:

Rob Epstein i Jeffrey Friedman, 1999. EUA. (81) 35mm. VOSC

Good experience escort web design here.|Really cheap Tokyo escorts here.|Секс-Знакомства Секс-Обои голые знаменитости

El "triangle rosa" es un smbol prou conegut dintre del moviment de lesbianes i gais i tot i aix, la seva histria i significaci sn molt desconegudes, tant per molts homosexuals fora dAlemnia, com per bona part del pblic en general. Per exemple, als Estats Units diferents estudis han revelat que noms un de cada quatre americans saben que els homosexuals eren perseguits pel rgim Nazi i encara menys coneixen que el triangle rosa era utilitzat per identificar els presoners homosexuals als camps de concentraci. A travs dentrevistes, cinc dels cent-mil gais perseguits pel rgim nazi recorden les seves experincies i expliquen les seves histries i el seu patiment entre els anys 1933 i 1945. Lactor Rupert Everett narra aquest document testimonial.

Premis/ Premios / Awards: Sundance (Best Directors Documentary), Berlin (Teddy Award, FIPRESCI award), Torino (Best Documentary Audience and Jury Awards-), San Francisco (Best documentary).

       Us esperem.


Tornar a la pgina principal

Si vols posar-te en contacte amb nosaltres envia un e-mail al grup universitari

 

Col·lectiu Lambda de València Links

colectivolambda.com v 4_3