Homofòbia: qui és la víctima?

Ximo Cádiz - Coordinador del Col·lectiu Lambda

El senyor Pérez Adán ha descobert que la millor defensa és un bon atac. En aquest cas segueix l´estratègia de la confusió. Però, la societat és bastant més inteláligent del que ell pensa i sap perfectament qui és amenaçat, qui és discriminat i qui no.

Resulta paradoxal que qui som víctimes de les seues afirmacions homòfobes (que únicament hem reproduït i difòs públicament) acabem desqualificats com a repressors de la llibertat d´expressió i de càtedra per l´autor de joies com ara: «... la práctica de la homosexualidad no pueda ser socialmente legitimada...», «Desgraciadamente, hoy en día existe una fuerte presión social a favor del reconocimiento público de la homosexualidad como estilo de vida familiar y muchas veces se presenta como una opción de vida legítima a la par que la heterosexualidad», o «es éste el sentido en el que, aunque esté mal visto o sea socialmente negativo, nuestra sociedad permite, por causas de efecto mayor y al tiempo que trata de que desaparezcan, el divorcio, la homosexualidad, y también otros comportamientos poco saludables como la infracciones de tráfico, el consumo de tabaco y alcohol o la obesidad».

La diferència entre el senyor Pérez Adán i el Colálectiu Lambda és que mentre nosaltres defensem la llibertat i la dignitat de les persones i la diversitat i la pluralitat social (incloent el respecte a models afectius i familiars com el que ell planteja com a natural), les seues idees ens condemnen a la discriminació i la repressió, perquè ens situa fora d´allò legitimable socialment (la família tradicional catòlica). Aquesta és la trampa. Qui pateix la discriminació social, legal, laboralÉ no és el senyor Pérez Adán i la seua família, som els gais i les lesbianes i les nostres famílies, que, malgrat negar-les, existeixen: tenim fills, tenim parelles, tenim afectivitat, però no podem accedir a les garanties bàsiques per a eixos fills, per a oferir una pensió a la nostra parella, per a heretar, pagar imposts, tindre cobertura de la seguretat socialÉ sense discriminacions.

El senyor Pérez Adán diu que volem censurar-lo i reeducar-lo. No deixa de ser insultant que parle d´això quan ha escrit: «La homosexualidad, entendida como el ejercicio y fomento del amor sexuado entre personas del mismo sexo, es consecuencia, en la mayoría de los casos, de una mala educación afectiva. Es un fenómeno que se puede corregir y reorientarÉ» Si algú educa i forma des de la parcialitat és el senyor. Pérez Adán. I això no és acceptable i li demanem a la institució, a la Universitat de València (recordem que es tracta d´un manual obligatori i recomanat en distintes assignatures), que vetle perquè la seua docència siga respectuosa amb les minories, que siga coherent amb els valors democràtics consagrats en la Constitució, l´Estatut d´Autonomia i els estatuts de la mateixa universitat (el seu article 11 parla del dret dels membres de la comunitat universitària a la no discriminació per opció sexual).

Ha de quedar molt clar que qui practica i teoritza, des de la seua docència, l´estigma social cap a les persones homosexuals és el professor Pérez Adán. Però, a més, li recordem que amb les seues afirmacions ofereix una coartada ideològica a aquells grups, persones o institucions que discriminen o agredeixen violentament a gais, lesbianes i transexuals. Sabem que no és respectuós amb la diversitat, almenys siga socialment rigorós: qui és la víctima?