Pluralitat
sexual, educació plural, més llibertat
Fa
25 anys uns pocs milers d'homosexuals es manifestaven, en plena transició
democràtica, a Barcelona per a reclamar igualtat jurídica i respecte
social, per l'alliberament sexual. Hui, com aleshores a l'Estat espanyol,
com en 1969 a New York tornem a manifestar-nos per les nostres llibertats,
que són, a la fi, llibertats personals per a tots i totes, llibertat
d'estimar, llibertat sexual, llibertat per a viure les nostres vides.
En
aquestes dècades hem avançat sense dubte, però no ha sigut sense sacrificis,
sense agressions, sense discriminacions que semblen augmentar a mesura
que guanyem visibilitat. No ens han regalat res, no ens estan regalant
res. Cada progrés respon a una lluita personal o col·lectiva, al si
de la nostra família, al treball, a les lleis, a la societat.
Tots
els dies ens recorden que, per a alguns, no som normals, no mereixem
els mateixos drets, altres diuen que cal corregir-nos, altres, directament
ens empresonen, ens agredeixen o ens maten. Tot forma part de la mateixa
homofòbia. De vegades més burda i evident, d'altres subtil, gairebé
invisible, però, persistent. El moviment gltb va encetar fa molt de
temps la seua lluita per la dignitat, hem demanat que les lleis no
ens discriminen i, malgrat la nostra insistència, aquest dèficit de
la democràcia espanyola continua pendent. Intenten contentar-nos amb
lleis de parelles de fet, com la valenciana, que són clarament insuficients.
Tot açò mentre el govern d'Espanya vota contra el reconeixement de
la ILGA (International Lesbian & Gay Asociation) com a entitat consultora
de l'ONU per als drets humans, mentre Espanya junta el seu vot en
Nacions Unides a Egipte o Zimbawe on s'empresona i tortura als homosexuals.Tot
açò mentre mentre el Partit Popular presenta recurs d'anticonstitucionalitat
a la llei navarra de parelles de fet, l'única que s'aproxima a allò
que volem, mentre se nega a incloure en la sanitat pública el procés
de canvi de sexe que reclamen els i les transsexuals, mentre ignora
la discriminació de les lesbianes... Però què ningú s'enganye: el
dia que tinguem la plena igualtat legal només tindrem cumplit un dels
nostres objectius, tal vegada el més fàcil. Per davant està el repte
del respecte social. Un respecte a la nostra sexualitat, a la nostra
afectivitat que questiona, inevitablement, la "dictadura heterosexista".
Per això volem cridar que no ens conformem, no sols volem la igualtat
als papers, volem el respecte de la societat i açò es incompatible
amb els valors que se defensen des de la jerarquia catòlica, des d'algunes
universitats, des dels sectors més homòfobs que fins ara han imposat
el "pensament sexual únic". La nostra alternativa és la de la diversitat
i la volem dur a l'ensenyament, als mitjans de comunicació, al teixit
social, en definitiva, als espais de socialització dels més joves,
de les persones, als espais de difusió del valors. No hem acabat la
lluita pels drets i hem d'obrir una nova escletxa: anem a posar en
evidència la seua intolerància, la seua hipocresia demanant una societat
respectuosa amb la diferència i per a això cal una educació plural.
Demà, la setmana pròxima continuarem treballant per a avançar també
en aquest objectiu. Una altra sexualitat és possible, un altre món
és possible.
Col.lectiu
Lambda de lesbianes, gais i transsexuals.
C/ Sant Donís, 8 lª; 46003 València
Telèfon i fax:
INFOROSA lambda
