Òpera
PETITES
ANOTACIONS PRELIMINARS
La meua idea al escriure sobre el tema de l'òpera i els gays
parteix del punt de vista de que hi ha una gran afició del
món gay a l'òpera, a voltes inclús com "que
culto soy y que operero", o la seua vice-versa "la ópera
es una cosa de maricones". Com a mi m'agrada la òpera
i sóc gay m'he passat tot açò per on m'ha semblat
i he escrit el que m'ha paregut.
Les
òperes que segueixen estan incloses per molt diverses raons
que especifique. Tot l'escrit són opinions personals meues.
Hi ha òperes que falten, però que les inclouré
quan tinga temps, o quan algun lector que el tinga, li vinga al cap
i m'escriga. S'admeten opinions en contra. S'admeten coreccions ortogràfiques
(un fa el que pot), i res més que dir. Disfrutem de l'òpera
i de la nostra "gaycitat".
Devereux
FIDELIO
(Beethoven)
A
Fidelio, la única òpera beethoveniana, ens trobem amb
un paper transvestit. La soprano protagonista, Leonore, es fa passar
per un jove, Fidelio, per tal d'entrar a la presó on es troba
el seu marit. El moment gay de l'òpera vindria quan la filla
del governador de la presó, Marzelline, s'enamora de Fidelio,
.....sense saber que és Leonore, la qual deurá fer com
a que correspón a l'atracció, ...sense comprometre's.
El
moment més gay és, sense dubte, l'ària del primer
acte ( oh, war'ich shon mit dir vereint; oh, si pugués estar
unida) on Marzelline expressa el seu amor per Leonore (és clar,
per Fidelio).
Leonore:
Kirsten Flagstad, Martha Mödl, Birgit Nilsson.
Marzelline: Elisabeth Schwarzkopf, Sena Jurinac, Eleanor Steber.
LULU
(Berg)
El
gran paper gay de la història de l'òpera és,
sense dubte, el de la Comtessa Geschwitz a Lulu. Una dona enamorada,
sense hipocresies, d'eixa espècie de barreja entre mantis religiosa
i dona fatal que és Lulu. Una relació que passarà
per l'ansia, l'ajuda, el sacrifici, i totes les emocions humanes.
El
moment més gay és la Escena Segona del Tercer Acte,
on la Comtessa, que havia decidit dedicar-se a defendre els drets
de les dones, al veure que Lulu l'havia tornat a abandonar per dedicar-se
a la prostitució, morirá en canvi cridant el seu amor
per Lulu (Lulu, mein Engel, in Ewigkeit; Lulu, el meu àngel,
per sempre mai), en el moment en que apareix Jack el Destripador,
i les mata a totes dues.
Lulu:
Julia Migenes, Teresa Stratas, Anja Silja.
La Comtessa Geschwitz: Brigitte Fassbänder, Yvonne Minton, Patricia
Johnson.
GIULIO
CESARE IN EGITTO (Händel)
El
punt gay de l'òpera de Händel no és que el Juli
Cesar del títol (peper fet per a castrato, que, afortunadament,
ara no existeixen) siga interpretat per una dona en paper transvestit.
Sinó perquè el Rei d'Egipte, Tolomeu (siga contratenor
o contralt) ve marcat pel llibret i pels actuals directors d'escena
con un efeminadíssim i malvat germà de Cleopatra.
Tolomeu:
Derek Lee Ragin, Spiro Malas.
L'INCORONAZIONE
DI POPPEA (Monteverdi)
La
única raó per situar aquesta òpera ací
és la següent. Estem farts de veure òperes dels
segles XVIII i XIX amb dones protagonitzant papers masculins. A L'incoronazione,
teniem (per una volta!) a un home desnvolupant un paper masculí,
encara que molt secundari. És tracta d'Arnalta, la dida de
la malvada Popea, dona de Neró.
El
moment més gay és aquell de l'ària d'Arnalta,
és clar, al Cuadre I del l'Acte III (Signor, ecco la rea; Senyor,
ací està la rea).
Arnalta
: Carlo Gaifa.
LES
CONTES D'HOFFMANN (Offenbach)
Als
Contes d'Hoffmann se'ns narra la història de Hoffmann, i les
seues tres enamorades al llarg dels tres actes, o contes de la història.
Però al costat del poeta es troba sempre Nicklausse, una dóna
en paper masculí (premonitori), que va SEMPRE en el prota,
que MAI s'embolica amb ningú, mentre el poeta manté
relacions amb mitja Alemanya, i que, per rematar, està sempre
amb ell, ajudant-lo, aconsellant-lo,...consolant-lo.
El
moment més gay és la famossíssima Barcarola que
dona començ a l'Acte Tercer, sintonia de tantes i tantes propagandes
de iogurts, cotxes, línees aèries, ... Nicklausse canta
ací a duo amb Giulietta, la prostituta que es liarà
amb Hofmann, mostrant que els "amics" et segueixen...fins
les cases de putes.
Nicklausse:
Anne Sophie von Otter, Ann Murray, Huguette Tourangeau.
TURANDOT
(Puccini)
No
m'he pogut resistir a incluïrla en aquesta secció. Turandot
es molt més una frígida reprimida que una lesbiana,
per sort, coses molt distintes, en la seua obsessió d'evitar
a l'home. Però en un petit homenatge a Nazario, creador d'un
gran còmic basat en aquesta fabulosa òpera, vaig a deixar-me
dur.
El
moment més gay és l'arribada de la protagonista cantant
la seua dífícil ària In questa reggia (En aquest
palau), recordant-nos que els homes no són gens bén
rebuts en la seua intimitat, i que no té problemes en carregar-se'ls
si ells no ho ténen clar.
Turandot:
Birgit Nilsson, Joan Sutherland, Montserrat Caballé.
SAMSON
ET DALILA (Saint-Saëns)
La
pregunta dels aficionats sobre que pinta el Samson en una secció
de les òperes i els gays té dues respostes: la homosexualitat
del seu autor, Camille Saint-Saëns, i el personatge de Dalila,
la ÚNICA protagonista amb veu de contralto de tot el repertori
operístic, i amb un personatge manipulador i absolutament sensual
que dóna ganes de cantar-lo i interpretar-lo a qualsevol gay.
Fa uns anys es va gravar un dsic de aries per contratenor, i no es
van poder resistir, van cantar la Dalila.
El
moment més gay és eixa explosió de sensualitat
orientalitzant que és Mon coeur s'ouvre à ta voix (El
meu cor s'obri al escoltar-te), on Dalila es berena al Samsó...abans
de tallar-li el que tots i totes sabem.
Dalila:
Shirley Verrett, Elena Obratzsova, Waltraud Meier.
SALOMÉ
(Strauss)
Òpera
que entra per dret propi en aquesta secció (a més a
més la meua favorita, i no està mal aprofitar-se una
mica de ser l'autor, no?).
Llibret basat en l'obra teatral d'Oscar Wilde (que va portar al cine
la coneguda actriu lesbiana Alla Nazimova als anys vint amb tot l'equip
de la peli gay en homenatge a l'autor). Passions boges de tot tipus
recorrent esta partitura plena de color i violència.
El
moment més gay és aquell en que el patge de palau, secretament
enamorat del guardià Narraboth, intenta convencer-lo de que
la seua passió boja per Salomé ( Du must sie nicht ansehn,
Du siehst sie zuviel an. Schreckliches kann geschehn; No deuries mirar-la.
La mires massa. Pot ocórrer quelcom terrible) el farà
acabar mal (i tan mal que acaba, suicidant-se un quart d'hora després).
Salome:
Ljuba Welitsch, Montserrat Caballé, Birgit Nilsson.
Narraboth: James King, Lorenz Fehenberger, Keith Lewis.
UN
BALLO IN MASCHERA (Verdi)
Ballo
està basada en un fet real, el ball de màscares on va
ser assassinat el Rei de Suècia, Gustau III. El Rei era homosexual,
i a pesar de les censures, queda clar encara que hi ha alguna cosa
més no dita en la seua relació amb el patge Òscar,
personatge transvestit, i que dóna un punt de joia divuitesca
a òpera tan plena de moments foscos (bruixes, cementeri, ...)
Recordar
que la censura en la època a Roma era tan elevada, que no es
podia parlar en escena de l'assassinat d'un Rei, així que durant
molts anys es va portar l'argument d'Estocolm a Boston, assassinant
en lloc del Rei de Suècia...al Governador de Massachussets...!
(Petita digressió, el record de censura romana l'ostenta La
Cenicienta de Rossini, ÚNIC argument que els censor li van
acceptar d'entre 64, ...i amb la condició de que la sabateta
de cristall es convertira en un bracelet...per a que la soprano no
ensenyara el peu en escena....)
El
moment més gay és la desesperació d'Òscar
davant la mort del seu senyor: O dolor senza misura! O terribile sventura!,
que em sembla que no li cal traducció.
Gustau
III: Carlo Bergonzi, Luciano Pavarotti, Jussi Björling.
Oscar: Edita Gruberova, Kathleen Battle, Giulia Andreva.
DON
CARLO (Verdi)
I
ací tenim al Marqués de Posa, eixe home que es passa
l'òpera demanant la llibertat, i declarant el seu amor sense
límits a l'Infant Don Carlos,... i si té la planta de
Thomas Hampson a l'escenari...per desmaiar-se....quin gay no voldria
un Posa?
El
moment més gay és la mort de Posa ( O Carlo, ascolta),
demanant al seu adorat que no el deixe i que li agafe la mà
en el trànsit....apoteòsica.
Rodrigo,
Marqués de Posa: Titto Gobbi, Thomas Hampson, Dietrich Fischer-Dieskau.
Carlo, Infant d'Espanya: Carlo Bergonzi, Plácido Domingo, Josep
Carreras.
Col.lectiu
Lambda de lesbianes, gais i transsexuals.
C/ Sant Donís, 8 lª; 46003 València
Telèfon i fax:
INFOROSA lambda
